La gelateria

Una gelateria al passeig marítim de Rímini · un vespre d’agost de 1962 · s’havia acabat el pistatxo · Dificultat: Novell 1 · 5×5

Rímini, un vespre abrasador d’agost de 1962. A la petita gelateria del passeig marítim se’ls havia acabat el pistatxo a les sis, els últims turistes cremats pel sol deixaven la terrassa i el gelater comptava la recaptació del dia. Vitale, un promotor immobiliari que s’havia passat tot l’estiu intentant comprar la gelateria per enderrocar-la i construir-hi un hotel, es va asseure a la terrassa al costat del para-sol de ratlles i va demanar un espresso que no es va beure mai. A la posta de sol el van trobar mort allà mateix. Només quatre persones havien estat a prop seu, i cadascuna va fer una declaració d’una sola frase: descobreix qui estava sol amb ell.

Regles

1. Cada fila i cada columna conté exactament una persona. Tan bon punt col·loquis algú, ratlla tota la seva fila i la seva columna.
2. «Al costat» = directament a l’esquerra, a la dreta, a sobre o a sota, i a la mateixa zona. Les caselles amb objectes (l’aigüera, el taulell de gelats, la taula, el para-sol, la bicicleta i el parterre de flors) no es poden ocupar; les cadires i el banc, sí.
3. L’assassí estava sol amb la víctima: ningú més es trobava en aquella zona.

Declaracions

• Arturo (el propietari de l’hotel del costat): Era a l’última fila.
• Brigida (una mestra de Bolonya de vacances): Era al costat de la taula.
• Corrado (el gelater): Era a la Sala. Estava assegut en una cadira.
• Dafne (la cambrera): Era al costat de la bicicleta.
• Vitale (un promotor immobiliari que volia la gelateria): La víctima. El van trobar a la Terrassa, al costat del para-sol – sol amb l’assassí.

← Casos