Scenedoku
Casos de lògica a l'escena del crim
La gelateria
Una gelateria al passeig marítim de Rímini · un vespre d’agost de 1962 · s’havia acabat el pistatxo · Dificultat: Novell 1 · 5×5
Rímini, agost de 1962, un vespre abrasador. Vitale, el promotor immobiliari que volia construir un hotel on hi havia la gelateria del passeig marítim, es va asseure a la terrassa al costat del para-sol i va demanar un espresso que no es va beure mai. A la posta de sol el van trobar mort allà mateix. Només quatre persones eren a prop seu, i cadascuna va dir una sola frase. L’estiu va acabar amb ell.
Regles
- Cada fila i cada columna conté exactament una persona. Tan bon punt col·loquis algú, ratlla tota la seva fila i la seva columna.
- «Al costat» = directament a l’esquerra, a la dreta, a sobre o a sota, i a la mateixa zona. Les caselles amb objectes (l’aigüera, el taulell de gelats, la taula, el para-sol, la bicicleta i el parterre de flors) no es poden ocupar; les cadires i el banc, sí.
- L’assassí estava sol amb la víctima: ningú més es trobava en aquella zona.
Declaracions
- Arturo (el propietari de l’hotel del costat): Era a l’última fila.
- Brigida (una mestra de Bolonya de vacances): Era al costat de la taula.
- Corrado (el gelater): Era a la Sala. Estava assegut en una cadira.
- Dafne (la cambrera): Era al costat de la bicicleta.
- Vitale (un promotor immobiliari que volia la gelateria): La víctima. El van trobar a la Terrassa, al costat del para-sol – sol amb l’assassí.