Setze estances

Palau barroc · després del ball de màscares · setze estances – i una va quedar buida · Dificultat: Comissari 10 · 16×16

Després del ball de màscares, la família principesca, els seus convidats i el servei del palau Rosenau es van retirar a la planta noble: setze estances que s’obren les unes a les altres, sense cap passadís. Fins i tot aquella nit, la vella princesa vídua Violante va insistir en la seva regla: passada la mitjanit, cadascú es queda en una estança pròpia. Una persona la va trencar. A l’alba van trobar Violante morta al Gran Saló, al costat d’una llar de foc, i l’estança on hauria d’haver estat el seu assassí havia estat buida tota la nit. Tothom et diu on era, i ningú no menteix. Descobreix qui era en quina estança – i qui era sol amb Violante.

Regles

Cada estança contenia com a màxim una persona, llevat de la de la víctima.
«Assegut» = en una cadira, en una butaca, en un banc, al sofà, a la meridiana, al puf o al tron.
Cada fila i cada columna conté exactament una persona. Tan bon punt col·loquis algú, ratlla tota la seva fila i la seva columna.
«Al costat» = directament a l’esquerra, a la dreta, a sobre o a sota, i a la mateixa zona. Les caselles amb objectes (els quadres, els canelobres, les estàtues, les llars de foc, les vitrines, les prestatgeries, el clavicèmbal, la taula de billar…) no es poden ocupar; les cadires, les butaques, els bancs, el sofà, la meridiana, el puf, el tron, els llits, la catifa i el cavall de balancí sí. Una cantonada d’una zona és una casella d’aquesta zona que dona a l’exterior (una altra zona o la vora del tauler) per un costat horitzontal i per un de vertical.
Les direccions es refereixen a files i columnes, no a la mateixa línia: «exactament dues files al sud d’ell hi havia una dona» = la persona de la segona fila per sota de la seva és una dona, en qualsevol columna; «al sud d’Isabella» = en una fila més avall que la seva. Dues persones són a la mateixa diagonal quan les separen tantes files com columnes.
L’assassí estava sol amb la víctima: ningú més era en aquella zona.

Declaracions

Aloysia (l’esposa del príncep): Era a la Sala d’Audiències. Era al costat d’un quadre.
Bonifaz (el príncep regnant): Estava assegut en una cadira. Era al sud d’Isabella.
Crescentia (la germana del príncep, una canonessa): No estava asseguda.
Desiderius (el germà del príncep, un oficial de cavalleria): Hi havia un quadre en algun lloc de la seva zona. Exactament dues files al sud d’ell hi havia una dona.
Eleonore (la néta de Violante): Era l’única dona asseguda en una cadira.
Fortunata (prima donna italiana): No estava al costat d’una vitrina. Hi havia una vitrina en algun lloc de la seva zona.
Giacomo (aventurer venecià): No estava assegut. Hi havia una prestatgeria en algun lloc de la seva columna.
Hieronymus (metge de la cort): Hi havia un bagul en algun lloc de la seva columna.
Isabella (comtessa espanyola): Hi havia una vitrina en algun lloc de la seva fila. No hi havia cap butaca a la seva zona.
Joachim (pintor de la cort): Era l’únic home al costat d’una cadira.
Kajetan (majordom): Estava assegut. Hi havia una cadira en algun lloc de la seva zona.
Lisette (donzella): Hi havia un mirall en algun lloc de la seva zona. Ella i Eleonore eren a la mateixa diagonal.
Melchior (secretari particular de Violante): Hi havia un canelobre en algun lloc de la seva zona. Hi havia una estàtua en algun lloc de la seva columna.
Notburga (mestressa de claus): Era a l’Alcova. No era en una cantonada de la seva zona.
Ottokar (lacai): Hi havia un llit en algun lloc de la seva columna.
Violante (la princesa vídua): La víctima. La van trobar al Gran Saló, al costat d’una llar de foc – sola amb l’assassí.

← Casos